Anàlisi polític de l’actualitat Agrícola i una proposta Pirata

L’agricultura és una font irreemplaçable d’aliments. Aquests poden obtenir-se bé de proximitat o pel contrari poden fer-se arribar d’explotacions situades a llarga distància. Igualment podem optar per adquirir productes de petits productors en agricultura de mosaic o de grans explotacions en monocultiu. La decisió és individual de cada consumidor i és una decisió política.
El paper de les administracions és garantir que aquesta decisió política es pren amb coneixement de les seves conseqüències, tant en l’àmbit econòmic com a social i ecològic. Així mateix, ha de garantir una correcta competència entre els dos tipus d’agricultura, assegurant l’entorn econòmic que permet corregir els desequilibris que en una economia de mercat afavoreixen a aquells que obtenen un menor cost de producció a força d’ignorar les externalitats negatives.

La progressiva mecanització de l’agricultura comporta una major concentració de l’activitat. El dia d’avui el 3% de les explotacions agràries concentren el 50% de la terra conreada a Europa, amb el que això implica per a la pèrdua de la diversitat d’aliments, l’ocupació, els recursos naturals i, fins i tot, els paisatges del mitjà agrícola. De la mateixa manera, la progressiva desaparició de la pagesia en devaluar-se el valor de la seva mà d’obra enfront de la rendibilitat de la maquinària, aboca a molts pobles a desaparèixer, creant erms i concentrant la població al voltant d’unes ciutats cada vegada més allunyades del mitjà rural i, per tant, més desconeixedores de la realitat de la pagesia, així com de les externalitats i conseqüències de la seva elecció en la compra d’aliments.
Finalment, el creixement d’aquestes ciutats posa pressió sobre les terres circumdants a aquestes, la qual cosa porta a moltes administracions a veure aquestes terres com una reserva de creixement, que en el seu moment seran qualificades d’urbanes amb el consegüent increment de preu d’aquestes. Aquest procés d’especulació allunya també als agricultors d’aquestes, ja que l’especulació valora les terres en funció del seu possible valor futur i no en funció de la rendibilitat que l’explotació agrícola de les mateixes pot generar.

OBJECTIUS DE LES POLÍTIQUES PUBLIQUES EN RELACIÓ A l’AGRICULTURA

Els gestors polítics han de garantir, amb les seves decisions, que la ciutadania disposi de tota la informació rellevant a l’hora de prendre les seves decisions. Per a això s’ha d’assegurar, apart d’altres coses, l’existència de fonts d’alimentació de proximitat, un major contacte entre la població rural i la urbana, i un fàcil accés de les produccions agràries als mercats urbans. Això ha de fer-se mitjançant polítiques a llarg termini, que tinguin com a objectiu mantenir en actiu terres agrícoles, assegurar les condicions perquè les mateixes siguin rendibles i controlar la densitat urbana mitjançant pulmons verds destinats a l’agricultura.
Les polítiques públiques agràries poden discriminar positivament o negativament. Entre les primeres estaria la d’afavorir les pràctiques que tenen un menor impacte mediambiental o un major impacte social. La discriminació negativa consistiria a fer tributar les pràctiques contràries, arribant òbviament a prohibir algunes.

Entre les polítiques públiques a promoure estan:

  1. Millorar la transparència del mercat, tant el que fa referència a les possibilitats d’adquisició de terres ermes, com d’explotacions ja en actiu que manquin de relleu generacional, intentant evitar l’excessiva concentració de terres en poques mans.

  2. Facilitar la successió en la titularitat de les explotacions agrícoles tant a escala fiscal (eliminant imposats de successions o transmissions si es contínua l’activitat) com a formatiu (promovent l’educació professional). Així mateix, ha de promoure’s un règim favorable al lloguer d’aquelles finques els propietaris de les quals no desitgen continuar l’activitat agrícola.

  3. Desenvolupar agències públiques destinades a l’assessorament i finançament dels nous agricultors. La progressiva mecanització (ja fins i tot robotització) està deixant obsolets molts dels principis pels quals s’ha regit l’agricultura en les últimes dècades. Adaptar-se a les noves tecnologies suposa una inversió que no sempre està a l’abast de l’agricultor.

  4. Corregir l’especulació que estan sofrint les terres agrícoles situades entorn de nuclis urbans, mitjançant un impost sobre terres ermes, la compra de terres per part de les administracions públiques, i l’elaboració de plans urbans que identifiquin les parcel·les agrícoles com a pulmons verds, i que garanteixin la conservació d’aquestes.

  5. Facilitar l’elaboració de productes alimentaris en les mateixes explotacions, tant mitjançant la promoció de la figura de l’artesà alimentari, amb unes exigències d’elaboració proporcionades a la seva grandària, com la promoció dels segells de qualitat corresponents.

  6. Promoure la comercialització dels productes agrícoles de proximitat en menjadors comunitaris dependents de les administracions, la celebració de mercats exclusius i facilitar la venda directa. Així mateix, educar en la consciència tant de la importància d’una alimentació “sana” com de l’impacte mediambiental i social de l’agricultura de proximitat.

  7. Crear camins públics per facilitar el senderisme i la visita de les explotacions situades als voltants dels nuclis urbans

    (*) En cas de petites explotacions familiars

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *