La Química Verda

ladybug-1486479_960_720

Aquest article ha estat inspirat per un de Dolores Bueno i publicat a El Blog de Next Door Publishers

Avieu sentit parlar de la química verda?
Jo almenys no, encara que segurament l’he utilitzat o la tinc present.
La química en si és una ciència maleïda per multitud de males experiències, La doctora Dolores Bueno ens enumera unes quantes. La química ens ha enverinat quan no sabíem controlar-la o vam considerar que no valia la pena fer-ho, però també ens ha solucionat els problemes inherents a la superpoblació, precisament per descontaminar o desfer-nos dels residus que produïm. Però, sobretot, per resoldre el gran problema, com aconseguir les coses tan necessàries pel nostre dia a dia sense necessitat de contaminar.

Fa poc un company ens va parlar dels problemes que tenia per combatre algunes malalties dels seus arbres de jardí, tant ornamentals com productius. Com evitar la mosca blanca sense malmetre les llimones; com aconseguir que les formigues no criïn el pugó, sense necessitat d’enverinar-les i arriscar la salut dels meus néts. Li vam donar uns quants consells.
A vegades la solució pot ser molt més senzilla que, desesperat, anar a la drogueria i comprar el verí més ràpid, si no de posar altres remeis més originals, pràctics i segurament més eficients. Si poses verí guanyaràs una batalla, però perdràs la guerra, perquè invariablement formigues d’altres zones vindran a colonitzar el teu jardí, el teu gos haurà emmalaltit després de llepar el verí, no podràs menjar les teves llimones i, finalment, les marietes que menjaven no només el pugó sinó també moltes plagues que fins ara mai havies vist, hauran desaparegut del teu jardí.
Entortolliga un cotó fluix al voltant del tronc i veuràs com ja no pujaran les formigues, que al no poder cultivar el pugó del teu arbre, marxaran a altres indrets.
A la mosca blanca l’atrau el color groc. Quan vagis a la graneria agafa un sac de plàstic d’aquest color, empastifa’l de cola i veuràs com les mosques blanques cauen a la trampa. I sí, algunes formigues quedaran, també una mica de pugó, i no totes les mosques blanques moriran; però és que el teu arbre tampoc li va malament lluitar una mica, a més tindràs les marietes com aliades per aquesta guerra que ja has guanyat.

La doctora Bueno ens explica el que va fer la indústria farmacèutica per suplir l’escorça del teix, component necessari per produir el Taxol, una medicina imprescindible per lluitar contra molts tipus de càncer. O què fer amb el CO2, que de ser un enemic el podem convertir en una cosa útil, que, paradoxalment, ens ajudi a no contaminar.
Li diuen Química Verda, en canvi, jo que no sóc químic, la veig com bioquímica, és a dir aconseguir imitar la que fan els sers vius, que ens poden ensenyar molt, eficients catalitzadors naturals (biomimesis).

2 thoughts on “La Química Verda”

  1. Molt interessant la teva entrada! Y ahora, si me disculpas, cambio de idioma que para mí es más sencillo 🙂

    Me alegro que mi texto te haya inspirado, y que hayas sacado el tema de la biomimesis, que me parece tremendamente importante: considero que no somos nada originales, porque antes que nosotros lo ha hecho la naturaleza. Un ejemplo que me encanta es el ‘reactor nuclear’ de Oklo en África. Y tengo pendiente investigar-pensar sobre si antes de la comunicación (con emisor-receptor-mensaje) no tendríamos que hablar de ADN como el primer código xDDD

    También estoy de acuerdo en que uses bioquímica en vez de Química Verde, aunque la Química sostenible agrupe más disciplinas a parte de la bioquímica (la catálisis no siempre es propiamente bioquímica… aunque tenga mucho de biomimética 😉 ), necesitamos que la ciencia sea cuanto más transversal posible. Bioquímicos trabajando con químicos e ingenieros verdes, y un largo etcétera. Será la manera de avanzar mejor y más rápido.

    Por último, una pequeña corrección: no soy doctora sino doctoranda. Quizá para 2018 defienda la tesis 😉 En cualquier caso un placer 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *